La neurociència és l’estudi del sistema nerviós. El sistema nerviós està compost pel cervell, la medul·la espinal i les xarxes de cèl·lules nervioses sensitives o motores, anomenades neurones, a tot el cos.
L’objectiu de la neurociència és comprendre com funciona el sistema nerviós per produir i regular emocions, pensaments, conductes i funcions corporals bàsiques, incloses la respiració i mantenir el batec del cor.
Els neurocientífics estudien el sistema nerviós en diferents nivells. Examinen les molècules, les cèl·lules nervioses, les xarxes neurals i l’estructura del cervell, de forma individual i en conjunt, i com aquests components interactuen per fer diferents activitats.
L’objectiu d’aquests estudis és descobrir com es desenvolupa i funciona un sistema nerviós típic, com també els trastorns i les malalties que causen problemes al creixement o funcionament del sistema nerviós.
Aprenentatge i Neurociència
El procés d’aprenentatge és sinònim del desenvolupament que tot individu posseeix per sobreviure al medi. Actualment, encara hi ha certa incertesa en matèria del coneixement del funcionament del cervell. Tot i això, la constant evolució de la Neurociència ha donat grans fruits relacionats amb l’entesa d’aquest conjunt de processos neuronals.
Els científics han demostrat que l’adquisició de coneixements s’aconsegueix experimentant, més que no pas per processos repetitius ni per memorització. D’aquí es dedueix que hi ha una forta vinculació entre les emocions percebudes, l’aprenentatge i la capacitat de memòria.
Segons l’enfocament de la neurociència educativa, la intel·ligència és un concepte que comprèn múltiples dimensions. L’aprenentatge ha d’estar orientat als infants a pensar, raonar i explorar idees noves i innovadores.
La neurociència i l’educació
Pel que fa a la neurociència a l’educació, hi ha diverses proves de com un ambient d’aprenentatge equilibrat i motivador és positius pels nens.
És per això que els nens aprenen socialment, construint activament la comprensió i els significats a través de la interacció activa i dinàmica amb l’entorn físic, social i emocional amb què entren en contacte.
La neuroeducació recomana que durant els primers anys de vida els nens estiguin en contacte amb la natura i no se’ls forci a romandre asseguts i quiets molt de temps, ja que a aquestes edats és quan es construeixen les formes, els colors, el moviment, la profunditat.
Per poder madurar, és a dir, crear noves xarxes de neurones, el cervell necessita noves experiències. Dels 10 als 12 anys, el cervell està receptiu a aprendre aptituds i a potenciar la comprensió d’un text i que aprenguin a raonar de manera matemàtica.
A l’adolescència, el cervell és plenament emocional i xoca amb l’actual model educatiu que en aquesta etapa els obliga a aprendre matèries totalment racionals.
En el curs de formació sobre Neurociència que trobaràs en l’APP de Qdcursos assoliràs els següents objectius:
- Descobrir algunes tècniques que impulsen el pensament creatiu.
- Apropar-se als camins comuns de les idees creatives.
- Conèixer el funcionament del cervell per tal de consolidar les Intel·ligències Múltiples i les dreceres amb les quals podem treballar.
- Tenir eines per transformar la dinàmica de les relacions a l’aula, la qualitat de l’aprenentatge i treballar a l’aula els talents personals i valors com el respecte, la compassió, l’assertivitat, l’empatia, l’esperança i la visió conjunta.
